Festa de la Fil·loxera a Sant Sadurní d’Anoia
- Sant Sadurní d’Anoia , Sant Sadurní d'Anoia

La Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia és una vibrant celebració popular que commemora la històrica victòria dels sadurninencs sobre la plaga de la fil·loxera que va assolar les vinyes a finals del segle XIX. Aquesta festa, declarada Festa Popular d’Interès Cultural, té lloc cada any els dies 7 i 8 de setembre, transformant el municipi en un escenari de foc, música i espectacle, i culmina amb una gran ruixada de cava a la Plaça de l’Església.
La història de la Festa de la Fil·loxera es remunta a un episodi crucial per a la viticultura catalana. A mitjans del segle XIX, la plaga de la fil·loxera, un insecte minúscul originari d’Amèrica, va arribar a Europa i va devastar la majoria de les vinyes. Sant Sadurní d’Anoia, situat a la comarca de l’Alt Penedès i conegut avui com la Capital del Cava, va ser un dels municipis més afectats, ja que la seva economia depenia gairebé íntegrament del conreu de la vinya. La solució va arribar amb la replantació dels ceps europeus sobre peus de vinya americans, immunes a l’insecte. Aquesta crisi, lluny de ser un desastre total, va coincidir amb l’inici de la indústria del cava, impulsant el seu desenvolupament a gran escala i convertint Sant Sadurní en un referent mundial.
La primera edició de la festa, aleshores anomenada Espectacle de la Fil·loxera, va tenir lloc el 8 de setembre de 1982, tot i que l’element de la Fil·loxera ja havia fet la seva aparició l’any anterior. Des d’aleshores, la festa ha anat creixent i incorporant nous elements que representen els diferents actors d’aquell drama històric. Els protagonistes són la Fil·loxera, un gran insecte de foc que simbolitza la plaga; les Fil·loxeretes, insectes més petits que escampen la malaltia; els Pagesos, que representen la gent del poble i la seva lluita; els Ceps, que ballen amb foc vermell quan estan malalts i amb foc verd quan es recuperen; i els Set Savis de Grècia, que encarnen la saviesa i la solució a la plaga.
La Festa de la Fil·loxera es desenvolupa en diversos actes al llarg dels dos dies. La nit del 7 de setembre, l’Escampada de Fil·loxeretes dóna el tret de sortida, amb les 30 fil·loxeretes recorrent els carrers del poble en un espectacle de foc i música, simulant l’arribada i l’expansió de la plaga. El dia 8 de setembre al migdia, se celebra la Festa de la Fil·loxera Infantil, una versió adaptada per als més petits amb els mateixos elements festius. El punt àlgid arriba la nit del 8 de setembre amb la Festa de la Fil·loxera pròpiament dita. La cercavila, acompanyada de foc i música, condueix tots els elements fins a la Plaça de l’Església, on es recrea el drama de la plaga i la trobada entre el poble i la fil·loxera.
L’espectacle a la Plaça de l’Església és una representació teatral de carrer amb música, balls i pirotècnia. Comença amb la dansa plàcida dels Pagesos, que es veu interrompuda per l’atac de la Fil·loxera i les Fil·loxeretes, que fan emmalaltir els Ceps. Després de moments de desordre i desconcert, els Set Savis de Grècia apareixen per trobar la solució: la replantació amb peus americans. Un cop vençuda la plaga, els Ceps reapareixen amb foc verd, simbolitzant la recuperació i el renaixement. La festa culmina amb el Ball del Triomf Final, una explosió d’alegria i una gran ruixada de cava que inunda la plaça, convidant a tots els participants i al públic a celebrar la victòria i la resiliència del poble sadurninenc.
La Festa de la Fil·loxera és molt més que un simple espectacle; és una experiència immersiva que connecta la història, la pirotècnia i la tradició gastronòmica. Mobilitza centenars de voluntaris i és un testimoni de la resiliència i l’enginy de la indústria del cava catalana. El seu valor pedagògic es reflecteix en iniciatives com el Cava Centre i programes escolars que difonen aquest patrimoni intangible. Any rere any, la passió dels sadurninencs manté viva la memòria d’un episodi que, lluny d’ensorrar-los, els va fer més forts i creatius, donant origen a un dels productes més emblemàtics de Catalunya.
Font: Idescat



